Lidia's profileMENORCA1947PhotosBlogLists Tools Help

Blog


    FUSIÓN DE CULTURAS

      

    VICTORIA DELS ÀNGELS

     HAVANAISE (HABANERA)     

    Carmen
    L’amour est un oiseau rebelle
    que nul ne peut apprivoiser,
    et c’est bien en vain qu’on l’appelle,
    s’il lui convient de refuser!
    Rien n’y fait, menace ou prière,
    l’un parle bien, l’autre se tait;
    et c’est l’autre que je préfère,
    il n’a rien dit, mais il me plaît.

    L’amour! l’amour! l’amour! l’amour!

    L’amour est enfant de Bohême,
    il n’a jamais, jamais connu de loi,
    si tu ne m’aimes pas, je t’aime,
    si je t’aime, prends garde à toi!
    Choeur
    Prends garde à toi!
    Carmen
    Si tu ne m’aimes pas,
    si tu ne m’aimes pas, je t’aime!
    Choeur
    Prends garde à toi!
    Carmen
    Mais si je t’aime,
    si je t’aime, prends garde à toi!

    L’oiseau que tu croyais surprendre
    battit de l’aile et s’envola;
    l’amour est loin, tu peux l’attendre,
    tu ne l’attends plus, il est là.
    Tout autour de toi, vite, vite,
    il vient, s’en va, puis il revient;
    tu crois le tenir, il t’évite,
    tu crois l’éviter, il te tient!

    L’amour! l’amour! l’amour! l’amour!

                            Carmen
    Love is like a rebellious bird
    That no one quite knows how to tame.
    Try to call it, you won’t be heard
    If to refuse you is its aim.
    Nothing works, neither threat nor plea,
    One man talks well, the other’s mum.
    And it’s this one I’d rather see --
    I like him though he’s acting dumb.

    Oh love, yes love! Oh love, yes love!

    Well, love is like a Gypsy child
    That’s never heard of any law or rule;
    If you don’t love me and I’m wild
    About you, well, I say: look out, you fool!
    Chorus
    Look out, you fool!
    Carmen
    If you don’t love me, you
    Don’t love me and I’m wild about you!
    Chorus
    Look out, you fool!
    Carmen
    But if I love you,
    If I love you, look out, you fool!

    When you thought that the bird was caught
    It beat its wings and flew away;
    Love is far and you wait for naught,
    But don’t wait and it’s here to stay.
    All around you, it comes and goes
    And then comes back -- it’s uncontrolled.
    Think you’ve dodged it? You’re in its throes!
    It flees when you think you have a hold!

    Oh love, yes love! Oh love, yes love!

    Only the loney.- Roy Orbison

    AMORES QUE NUNCA FUERON
     
     
     

    Only the Lonely

    ( Roy Orbison )

    (Dum-dum-dummy doo-wah, ooh yeah, yeah, yeah, yeah)
    (Oh, oh oh oh oh ooh-ah-ah, only the lonely, only the lonely)

    Only the lonely (Dum-dum-dummy doo-wah)
    Know the way I feel tonight (Ooh yeah, yeah, yeah, yeah)
    Only the lonely (Dum-dum-dummy doo-wah)
    Know this feeling ain’t right (Dum-dum-dummy doo-wah)

    There goes my baby, there goes my heart
    They’re gone forever, so far apart
    But only the lonely know why I cry -- only the lonely
    (Dum-dum-dummy doo-wah, ooh yeah, yeah. yeah, yeah)
    (Oh, oh oh oh oh ooh-ah-ah, only the lonely, only the lonely)

    Only the lonely (Dum-dum-dummy doo-wah)
    Know the heartaches I’ve been through (Ooh yeah, yeah, yeah, yeah)
    Only the lonely (Dum-dum-dummy doo-wah)
    Know I cry and cry for you (Dum-dum-dummy doo-wah)

    Maybe tomorrow a new romance
    No more sorrow, but that’s the chance
    You’ve got to take, if your lonely heart breaks
    Only the lonely (Dum-dum-dummy doo-wah)

    MARIA JOAO PIRES

     
    "Un intérprete -afirma Pires- debe experimentar, buscar, y ofrecer al público experiencias que de otra forma no viviría.
     
     
     

    MANOS MÁGICAS

    img362/6625/mansmgiquesdespertensenzk5.jpg

    MANOS MÁGICAS

    DESPIERTAN SENTIMIENTOS DORMIDOS

    EL CORAZÓN SE ESTREMECE

    l.s.

     

    UNA NUBE ROJA

     

     
    Ayer subí en una nube roja llena de acordes y tonalides, la belleza del canto lírico, el embrujo de la música española, desde Bizet con la apasionada Carmen, hasta el hechizo de Falla en su Amor Brujo, las mas populares canciones y zarzuelas, fusión entre la lírica y el flamenco.  El duende de la danza gitana, zambras, tientos tangos, soleas por bulerías impregnaban el ambiente. Todo ello acompañado por deliciosos interludios , interpretados por una persona muy querida por mi. Fuí feliz.
     
    img399/3317/img2gm0.jpg
     
     

    JOAN BAEZ.

    img366/166/joanbaezaho2.jpgEn You Tube: Forawell angelina
     
    FOREVER YOUNG
     
     
    May God bless and keep you always,
    May your wishes all come true,
    May you always do for others
    And let others do for you.
    May you build a ladder to the stars
    And climb on every rung,
    May you stay forever young,
    Forever young, forever young,
    May you stay forever young.

    May you grow up to be righteous,
    May you grow up to be true,
    May you always know the truth
    And see the lights surrounding you.
    May you always be courageous,
    Stand upright and be strong,
    May you stay forever young,
    Forever young, forever young,
    May you stay forever young.

    May your hands always be busy,
    May your feet always be swift,
    May you have a strong foundation
    When the winds of changes shift.
    May your heart always be joyful,
    May your song always be sung,
    May you stay forever young,
    Forever young, forever young,
    May you stay forever young.
     
     
     

    Que el buen señor te acompañe
    En cualquier camino en que te encuentres
    Y que la luz y la felicidad
    Te rodeen cuando estés lejos del hogar
    Y que crezcas para ser orgulloso
    Digno y fiel
    Y haz a los otros
    Lo que harías por ti
    Ten coraje y se valiente
    Y en mi corazón siempre te quedarás
    Por siempre joven, por siempre joven
    Por siempre joven, por siempre joven

    Que la buena fortuna esté contigo
    Que tu luz guía sea brillante
    Construye una escalera al cielo
    Con un príncipe o un vagabundo

    Y que nunca ames en vano
    Y en mi corazón siempre te quedarás
    Por siempre joven, por siempre joven
    Por siempre joven, por siempre joven
    Por siempre joven
    Por siempre joven

    Y cuando al fin te marches
    Espero haberte servido bien
    Porque toda la sabiduría de una vida
    Nadie la podría contar

    Pero cualquiera sea el camino que tu tomes
    Estoy detrás de ti, ganes o pierdas
    Por siempre joven, por siempre joven
    Por siempre joven, por siempre joven
    Por siempre joven, por siempre joven
    Por, por siempre joven, por siempre

     

    ADIOS "NONINO"

    Adios, "Nonino"; es ya hoy día un clásico de jazz-tango que compuso Astor Piazzola al morir su padre en 1954.

    La versión que podeis escuchar en el Windows Media está interpretada al piano por Daniel Baremboin.

    La versión de You tube, esta interpretada por el propio Astor Piazzola al bandoneon.

    Ambas una maravilla. 

     

    ADIOS,"NONINO"
    Letra: Eladia Blázquez
    Música: Astor Piazzolla



    Desde una estrella al titilar...
    me hará señales de acudir,
    por una luz de eternidad
    cuando me llame, voy a ir.
    A preguntarle, por ese niño
    que con su muerte lo perdí,
    que con "Nonino" se me fue ...
    Cuando me diga, ven aquí ...
    Renaceré ... Porque...

    ¡Soy...! la raíz, del país que amasó con su arcilla,
    ¡Soy...! Sangre y piel, del "tano" aquel, que me dio su semilla...
    ¡Adiós "Nonino" ... qué largo sin vos, será el camino.
    Dolor, tristeza, la mesa y el pan...!
    ¡Y mi adiós... Ay...! Mi adiós, a tu amor, tu tabaco, tu vino.
    ¿Quién...? Sin piedad, me robó la mitad, al llevarte "Nonino"...
    Tal vez un día, yo también mirando atrás...
    Como vos, diga adiós... No va más...!

    Para recitar:

    Y hoy mi viejo "Nonino" es una planta.
    Es la luz, es el viento y es el río...
    Este torrente mío lo suplanta,
    prolongando en mi ser, su desafío.
    Me sucedo en su sangre, lo adivino.
    Y presiento en mi voz, su propio eco.
    Esta voz que una vez, me sonó a hueco
    cuando le dije adiós... Adiós "Nonino".


    ¡Soy...! la raíz, del país que amasó con su arcilla,
    ¡Soy...! Sangre y piel, del "tano" aquel, que me dio su semilla...
    ¡Adiós "Nonino" ...! Dejaste tu sol, en mi destino.
    Tu ardor sin miedo, tu credo de amor.
    ¡Y ese afán... Ay...! Tu afán, por sembrar de esperanza el camino.
    Soy tu panal y esta gota de sal, que hoy te llora "Nonino".
    Tal vez el día que se corte mi piolín,
    te veré y sabré ... que no hay fin.

    IT'S ONLY ROCK AND ROLL.... BUT I LOVE IT

     
    If I could stick my pen in my heart,
    I would spill it all over the stage.
    Would it satisfy ya, would it slide on by ya,
    would you think the boy is strange? Ain't he strange?
    If I could win ya, if I could sing ya
    a love song so divine,
    would it be enough for your cheating heart
    if I broke down and cried? If I cried?
    I said I know it's only rock 'n roll but I like it.
    I know it's only rock'n roll but I like it, like it, yes, I do.
    Oh, well, I like it, I like it, I like it.
    I said can't you see that this old boy has been a lonely?
    If I could stick a knife in my heart,
    suicide right on stage,
    would it be enough for your teenage lust,
    would it help to ease the pain? Ease your brain?
    If I could dig down deep in my heart
    feelings would flood on the page.
    Would it satisfy ya, would it slide on by ya,
    would ya think the boy's insane? He's insane.
    I said I know it's only rock 'n roll but I like it.
    I said I know it's only rock'n roll but I like it, like it, yes, I do.
    Oh, well, I like it, I like it, I like it.
    I said can't you see that this old boy has been a lonely?
    And do ya think that you're the only girl around?
    I bet you think that you're the only woman in town.
    I said I know it's only rock 'n roll but I like it.
    I said I know it's only rock 'n roll but I like it.
    I said I know it's only rock 'n roll but I like it, like it, yes, I do.
    Oh, well, I like it, I like it. I like it...

    ALFONSINA Y EL MAR

    Alfonsina y el mar

    (Félix Luna - Ariel Ramírez)
    Por la blanda arena que lame el mar
    su pequeña huella no vuelve más,
    un sendero solo de pena y silencio llegó
    hasta el agua profunda.
    Un sendero solo de penas mudas llegó
    hasta la espuma.

    Sabe Dios que angustia te acompañó
    qué dolores viejos calló tu voz
    para recostarte arrullada en el canto
    de las caracolas marinas.
    La canción que canta en el fondo oscuro del mar
    la caracola.

    Te vas Alfonsina con tu soledad,
    ¿qué poemas nuevos fuiste a buscar?
    Una voz antigua de viento y de sal
    te requiebra el alma y la está llevando
    y te vas hacia allá como en sueños,
    dormida, Alfonsina, vestida de mar.


    Cinco sirenitas te llevarán
    por caminos de algas y de coral
    y fosforescentes caballos marinos harán
    una ronda a tu lado.
    Y los habitantes del agua van a jugar
    pronto a tu lado.

    Bájame la lámpara un poco más,
    déjame que duerma nodriza en paz
    y si llama él no le digas que estoy
    dile que Alfonsina no vuelve.
    Y si llama él no le digas nunca que estoy,
    di que me he ido.

    DELICIA

     
    A todos los que me visiten les recomiendo que visiten este enlace, es una delicia, pasareis unos agradables momentos.
     
     

     

     

    ADIOS DE LLUÍS LLACH

    img441/9234/62684jv7.jpg

    L'ESTACA

     

    L'avi Siset em parlava
    de bon matí al portal
    mentre el sol esperàvem
    i els carros vèiem passar.

    Siset, que no veus l'estaca
    on estem tots lligats?
    Si no podem desfer-nos-en
    mai no podrem caminar!

    Si estirem tots, ella caurà
    i molt de temps no pot durar,
    segur que tomba, tomba, tomba
    ben corcada deu ser ja.

    Si jo l'estiro fort per aquí
    i tu l'estires fort per allà,
    segur que tomba, tomba, tomba,
    i ens podrem alliberar.


    Però, Siset, fa molt temps ja,
    les mans se'm van escorxant,
    i quan la força se me'n va
    ella és més ampla i més gran.

    Ben cert sé que està podrida
    però és que, Siset, pesa tant,
    que a cops la força m'oblida.
    Torna'm a dir el teu cant:

    L'avi Siset ja no diu res,
    mal vent que se l'emportà,
    ell qui sap cap a quin indret
    i jo a sota el portal.

    I mentre passen els nous vailets
    estiro el coll per cantar
    el darrer cant d'en Siset,
    el darrer que em va ensenyar.

    -------------------

    TRADUCCIÓN AL CASTELLANO


    El abuelo Siset me hablaba
    al amanecer, en el portal,
    mientras esperábamos la salida del sol
    y veíamos pasar los carros.

    Siset: ¿No ves la estaca
    a la que estamos todos atados?
    Si no conseguimos liberarnos de ella
    nunca podremos andar.

    Si tiramos fuerte, la haremos caer.
    Ya no puede durar mucho tiempo.
    Seguro que cae, cae, cae,
    pues debe estar ya bien podrida.

    Si yo tiro fuerte por aquí
    y tú tiras fuerte por allí,
    seguro que cae, cae, cae,
    y podremos liberarnos.


    Pero, Siset, hace mucho tiempo ya,
    las manos se me están desollando,
    y en cuanto abandono un instante,
    se hace más gruesa y más grande.

    Ya sé que está podrida,
    pero es que, Siset, pesa tanto,
    que a veces me abandonan las fuerzas.
    Repíteme tu canción.

    El viejo Siset ya no dice nada;
    se lo llevó un mal viento.
    —él sabrá hacia dónde—,
    mientras yo sigo bajo el portal.

    Y cuando pasan los nuevos muchachos,
    alzo la voz para cantar
    el último canto de Siset
    el último canto que él me enseñó
    .

    ---------------------

    LAURA

    I avui que et puc fer una cançó
    recordo quan vas arribar
    amb el misteri dels senzills,
    els ulls inquiets, el cos altiu;
    i amb la rialla dels teus dits
    vares omplir els meus acords
    amb cada nota del teu nom, Laura.

    M'és tan difícil recordar
    quants escenaris han sentit
    la nostra angoixa per l'avui,
    la nostra joia pel demà...
    A casa enmig de tants companys,
    o a un trist exili mar enllà,
    mai no ha mancat el teu alè, Laura.

    I si l'atzar et porta lluny,
    que els déus et guardin el camí,
    que t'acompanyin els ocells,
    que t'acaronin els estels;
    i en un racó d'aquesta veu,
    mentre la pugui fer sentir,
    hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

    ----------------------

    Y hoy que puedo escribirte una canción
    recuerdo cuando llegaste
    con el misterio de los sencillos,
    inquietos los ojos, el cuerpo altivo.
    Con la sonrisa de tus dedos
    llenaste mis acordes
    con cada nota de tu nombre, Laura.

    Me es muy difícil recordar
    cuantos escenarios han vivido
    nuestra angustia por el hoy,
    nuestra alegría por el mañana...
    En casa, entre tantos compañeros,
    o en un triste exilio allende el mar
    nunca ha faltado tu aliento, Laura.

    Y si el azar te lleva lejos
    que los dioses guarden tu camino,
    que te acompañen los pájaros,
    que te acaricien las estrellas.
    Y en un rincón de esta voz
    mientras pueda hacerla oír
    siempre estará escondido tu sonido, Laura.

    GEORGES MOUSTAKI

    Le métèque

    Avec ma gueule de métèque,
    De Juif errant, de pâtre grec
    Et mes cheveux aux quatre vents,
    Avec mes yeux tout délavés
    Qui me donnent l'air de rêver,
    Moi qui ne rêve plus souvent,
    Avec mes mains de maraudeur,
    de musicien et de rôdeur
    Qui ont pillé tant de jardins,
    Avec ma bouche qui a bu,
    Qui a embrassé et mordu
    Sans jamais assouvir sa faim...
    Avec ma gueule de métèque,
    De Juif errant, de pâtre grec,
    De voleur et de vagabond,
    Avec ma peau qui s'est frottée
    Au soleil de tous les étés
    Et tout ce qui portait jupon,
    Avec mon coeur qui a su faire
    Souffrir autant qu'il a souffert
    Sans pour cela faire d'histoires,
    Avec mon âme qui n'a plus
    La moindre chance de salut
    Pour éviter le purgatoire...
    Avec ma gueule de métèque,
    De Juif errant, de pâtre grec
    Et mes cheveux aux quatre vents,
    Je viendrai, ma douce captive,
    Mon âme soeur, ma source vive,
    Je viendrai boire tes vingt ans
    Et je serai Prince de sang,
    Rêveur ou bien adolescent,
    Comme il te plaira de choisir;
    Et nous ferons de chaque jour
    Toute une éternité d'amour
    Que nous vivrons à en mourir.
    Et nous ferons de chaque jour
    Toute une éternité d'amour
    Que nous vivrons à en mourir.

     

    Mediterraneo

     Mediterraneo
     
    Quizá porque mi niñez
    sigue jugando en tu playa
    y escondido tras las cañas
    duerme mi primer amor,
    llevo tu luz y tu olor
    por dondequiera que vaya,

    y amontonado en tu arena
    tengo amor, juegos y penas.
    Yo, que en la piel tengo el sabor
    amargo del llanto enterno
    que han vertido en ti cien pueblos
    de Algeciras a Estambul
    para que pintes de azul
    sus largas noches de invierno.

    A fuerza de desventuras,
    tu alma es profunda y oscura.

    A tus atardeceres rojos
    se acostubraron mis ojos
    como el recodo al camino...

    Soy cantor, soy embustero,
    me gusta el juego y el vino,
    Tengo alma de marinero...

    Qué le voy a hacer, si yo
    nací en el Mediterráneo.

    Y te acercas, y te vas
    después de besar mi aldea.
    Jugando con la marea
    te vas, pensando en volver.
    Eres como una mujer
    perfumadita de brea

    que se añora y se quiere
    que se conoce y se teme.

    Ay, si un día para mi mal
    viene a buscarme la parca.
    Empujad al mar mi barca
    con un levante otoñal
    y dejad que el temporal
    desguace sus alas blancas.

    Y a mi enterradme sin duelo
    entre la playa y el cielo...

    En la ladera de un monte,
    más alto que el horizonte.
    Quiero tener buena vista.

    Mi cuerpo será camino,
    le daré verde a los pinos
    y amarillo a la genista...

    Cerca del mar. Porque yo
    nací en el Mediterráneo.

    CECILIA BARTOLI

     

    Dando un golpecito sobre la imagen se abre el etube y podreis escucharla.

    Y EN MEDIO DEL RIO (sevillana). Entrada para Solvinge

       img73/8274/img348editadooj8.jpg
     
    SIENTO COMO UN BOCAO
    QUE EN EL ALMA ME DIERAS
    CUANDO TE VEO SALIR, SI TÚ NO VOLVIERAS
    QUE SERÍA DE MI, ¡AY DE MI!
     
    VEN Y BÉSAME OTRA VEZ
    QUE YO NO SÉ QUE TIENES
    NI LO QUE SERÍA DE MÍ
    SI TE LLAMO Y NO VIENES.
     
    SOLO, PINTO MI CUARTO
    DEL COLOR DE TU CARA,
    VERDE CUANDO TE ESPERO,
    DE NEGRO CUANDO ME FALTAS
    ¡AY! SI ME FALTAS TÚ
     
    VEN Y BÉSAME OTRA VEZ
    QUE YO NO SÉ QUE TIENES
    NI LO QUE SERÍA DE MÍ
    SI TE LLAMO Y NO VIENES.
     
    CALLE DEL AGUA, CALLE DEL AIRE
    SONORA SEVILLA
    RESUENA EN SUS CALLES
    POR LA CALLE DE LA VIDA
     
    VOCES EN EL AIRE,
    SONES DE CAMPANAS,
    POR EL CIELO VAN,
    LOS FLAMENCOS SIGUEN SOÑANDO A TRIANA
     
    BRINDA CON LA LUZ,
    CALLA EN EL SILENCIO
    UN PALIO VIENE Y VA
    Y UN CRISTO CASI MUERTO.
     
    BORDANDO ESTÁ SEVILLA MI PENSAMIENTO
    LA AGUJA Y EL HILO
    HILVANAN UN BESO
    QUE ME DIO CERCA DEL RÍO
     
    SEVILLA DESVELA POCO A POCO SU MISTERIO
    SUEÑA CON LA MAR
    SE ABANICA CON LOS LANCES DE UN TORERO
    ES EL MES DE ABRIL
    QUE ASOMA EN CADA ESQUINA
    DEL GUADALQUIVIR
    EL RÍO DE SEVILLA
     
     
    Voz: Miquel Poveda
    Guitarras: Antonio Coronel/Paquito González
    Piano: David Peña "Dorantes"
    Letra y música: Juan Carlos Romero 
     
    Solvinge, me gustaría poner la música, pero no me se como subir música mia al blog. Espero que te guste la letra, te envio la música, si puedo por email.

    Recomendación de Nares.

    Os dejo la dirección vale la pena entrar.
     
     
     
     
     

    El dia que me quieras

     El día que me quieras
    Música: Carlos Gardel
    Letra: Alfredo Le Pera

    Acaricia mi ensueño
    el suave murmullo
    de tu suspirar.
    Cómo ríe la vida
    si tus ojos negros
    me quieren mirar.
    Y si es mío el amparo
    de tu risa leve
    que es como un cantar,
    ella aquieta mi herida,
    todo todo se olvida.

    El día que me quieras
    la rosa que engalana
    se vestirá de fiesta
    con su mejor color.
    Y al viento las campanas
    dirán que ya eres mía,
    y locas las fontanas
    se contarán su amor.

    La noche que me quieras
    desde el azul del cielo,
    las estrellas celosas
    nos mirarán pasar.
    Y un rayo misterioso
    hará nido en tu pelo,
    luciérnaga curiosa que verás
    que eres mi consuelo.

    El día que me quieras
    no habrá más que armonía.
    Será clara la aurora
    y alegre el manantial.
    Traerá quieta la brisa
    rumor de melodía.
    Y nos darán las fuentes
    su canto de cristal.

    El día que me quieras
    endulzarán sus cuerdas
    el pájaro cantor.
    Florecerá la vida,
    no existirá el dolor.

    La noche que me quieras
    desde el azul del cielo,
    las estrellas celosas
    nos mirarán pasar.
    Y un rayo misterioso
    hará nido en tu pelo.
    Luciérnaga curiosa que verás
    que eres mi consuelo.

    GREC

    Rodolfo Mederos y Miguel Poveda, encuentro de dos músicos que comparten la misma voluntat de intercambiar sus lenguages musicales respectivos, el tango y el flamenco, sin dejar de mirar el pasado. En el espectaculo se establece un diálogo entre los dos innovadores de la música Miquel Poveda y Rodolfo Mederos. El flamenco nos lleva al tango, casi sin apercibirnos, són dos grandes. Mi Buenos Aires querido, Cuesta abajo, Sus ojos de cerraron, Caminito, Cambalacle.....
     
    Una maravilla de espectaculo.
     
    Una maravilla de escenario.
     
    Anna, Joanna, Asun i Lídia. Bonita noche. Bonitos regalos.

    ESTA NOCHE GREC

    Esta noche mi hija me invita al Grec a ver:

     

    Rodolfo Mederos & Miguel Poveda
    con la Orquesta Típica de Tangos